"Lo jorn que faran dansar los colhons seras pas dins l'orquèstra."

dimanche 22 février 2009

Lo grand nòrd

Faguèri un viatge dins la vila pus nauta que visitèri de França, cap a una vila que sarra del pòle: Nancy.
Sabi bèn que l'idèia d'anar vistalhar Nancy al mès de febrièr pòt parèisser completament inconscienta, emai ieu, se quauqu'un m'avia dich aquò i a quauquas annadas, auriai agut de mal d'o crèire. La tòca d'aquel viatge èra d'anar prèner de nòvas de Camilha, una colèga del licèu, que decidiguèt, aprèp una primièra annada en istòria a l'UPV, qu'èra temps per ela de se desseparar de sos parents, e doncas anèt sus Nancy (òc Camilha fai pas las causas a mitat). Evidentament, aquò rendèt las causas mai complicadas per anar bèure un còp en vila aprèp los corses. Foguèt doncas decidit que la calia anar vèire amont. A la debuta, coma sovent, èrem totes motivats per i anar, e, fin finala, foguèrem pas que dos (d'autres i son anats tots solets).
Alara, primièra constatacion, la reputacion de frèg de Nancy es completament meritada. Arribèrem, pel trin de nuòch, lo diluns de matin e la nèu tombava a bodre. E puèi, de la nèu vertadièra, pas de la nòstra nèu que fond tre que toca tèrra e que s'acumula pas. Aqui, aquò tombèt tota la jornada e las carrièras èran cobèrtas de blanc e los vestits acabavan parièr. Lo segond jorn aguèrem de pluèja, mai precisament d'aquèla puta de pluèja que vòl pas dire son nom, que dison "crachin" en francès. Lo frèg el se mantenha bravament. Trèsen jorn: de solèlh!!! Lo problèma èra que se sentissia pas brica. Aquò me marquèt, qu'èra lo primièr còp que vesiai los rais del solèlh sens gès d'effièches, es de dire qu'al solèlh se pelavian coma s'èra d'ombra. Dau còp, tre le segond jorn faguèri l'aquisicion d'un parèlh de gants. Partiguèri lo dimècres, quatrèn jorn, jos un solèlh espetaclos mas tan ineficaci que la vèlha.
Maugrat lo frèg, lo sejorn foguèt bèn agradiu, e gardi mai que mai un bon remèmbre del bar que se ditz "La Distillerie" (es pas faire original coma nom sabi, mas son de fabricants de rhum que meritan tota la nòstra estima).
Co que me faguèt plan rire al retorn foguèron totas las garas ont s'arrestava mon trin, qu'a l'anar dormissiai e i fasiai pas mèfi. Francament auriai jamai cresegut m'arrestar un jorn a Neufchateau, Toulle, Macôn, Chalon-sur-Saone, Dijon...
Enfin, deman es la dintrada e crèsi qu'estimariai mai de tornar sus Nancy puslèu que de tornar en cors.

Berk!

Bah! Berk! Poirit! Quin rescontre descorant! Aquel França-Escòssa foguèt bravament marrit! Me soi fach cagar a ensajar de seguir lo debanament del jòc al mitan d'un rambalh innomable: rambalh sul pelenc ont francèses e escossèses foguèron pagalhoses qu'es pas de crèire; rambalh dins las tribunas, que lo public faguèt de bruch de longa, a cridassar, charrar sens faire mèfi a çò que se debanava sul pelenc o alara per d'asenadas (n'ai mon sadol d'ausir lo mond bramar tre que mòstran Chabal suls ecrans gigants); rambalh dabans la television de mos grands, que ma mamè me vèn tostemps charrar pendent los rencontres, çò que m'enrabia prigondament.
Vaqui per l'encastre, mas lo pièger èra sul pelenc. Medamne! Quina bolhaca de rubi! Estimi fòrça los Escossèses per lor estile de jòc e per lor capacitat a se mantèner a un nivèl naut maugrat de dificultats economicas gròssas e un manca crudèl de pregondor demografica que los limita bravament dins la causida dels jogaires, pasmens pensi qu'avèm de mejans bravament melhors que los lors, e que d'aquesta passa an una bona còla, mas pas una generacion excepcionala coma lor es arribat dins las annadas 90. Amai se presentèron dissabte passat amb una molonada d'absents (mai que mai dabans, ont deguèron far jogar dos trèsèna linha "dins la gabia", es de dire als pstes de segonda-linha, sens parlar dels pilièrs qu'èran pas que las trèsenas causidas, que los autres èran nafrats). Francament, aquò crebava los uèlhs qu'aurian deguts lor passar un quarantenat de punts. Lo problèma es qu'avèm agut drèch a un grand classic de la còla de França, que far naisser d'espèrs grands (aqueste cp amb las remirablas atacas contra Irlanda), mas que capitapas de se sortir de còlas pus fèblas. Sembla que d'un còp los jogaires sabon pas pus atacar sens far tombar la bala al cap de quatre passas, que sabon pas pus cossi se posicionar en desfensa...
Fin finala, alara que me fasiai un jòia de passar lo tantòst dabans lo tornèch, aquel rescontre me rendèt furios. Urosament aprèp agachèri Galla-Anglaterra en cò de mon vesin, e me regalèri d'aquèla remirabla còla gallèsa. Pichon problèma: dins una setmana se jogarà França-Galla...

dimanche 8 février 2009

França-Irlanda

O fan de puta!
Soi furiós tre que torni pensar a aqueste rencontre! Foguèt la demonstracion per la còla de França de cossí perdre una partida quand avèm tot per la ganhar! Alara que los jogaires commençan d'encapar lo sistèma de jòc que vòlon metre en plaça los entrenaires, e que commençan de se trapar coma cal sul pelenc, lor manca encara la mestrèsa d'una còla experimentada. Los progrèsses empachan pas que la còla es jova, e doncas, de còps, en manca de mèstresa, e de rigor (que se daissèran emportar per lor vam e lor envèja de jogar totas las balas - coma se ditz, "s'enfuòqueran" un pauc - çò que costèt car). A l'opausat, los Irlandèses mostrèran pas fòrça causas dins lo "jòc", mas son de tipes que jògan amassa dempuèi d'annadas, e que son benlèu un pauc tròp vièlhs, mas qu'an una experiença tarribla. Al contrari dels francèses sachèron èsser realistas e marcar a cada temps fòrt o quasi, e sachèron approfechar de las cagadas de lors adversaris (los dos primièrs ensaches dels "vèrts" foguèron marcats graciá als placatges mancats e al marrit plaçament dels "blus"). Tot aquò me far francament enrabiar perqué i aviá la plaça per ganhar, sens l'indisciplina, las bals perdudas de contunh dins los regropaments... Basta d'agachar la primièra mièg-temps: un ensach remirable (cf la video), de relanças e de traucadas tarriblas, una bona mesclanha, un bon trucaire... e amb tot aquò acabam menats 13-10!!! Foguèt benlèu un eveniment decisiu per la seguida de la rescontre, que los francèses èran menats alara que devián ara jogar contra lo vent. Un autre ensach tràs que polit e un bon periòd de dominacion dins la segonda part de la partida bastèran pas per ganhar, e francament los jogaires se pòdon chapar lor amarum!